PHOBOS (SINFONÍA Nº 3)

Fobos (del grec Φóβoς, "por/fòbia/pànic") és la més gran de les dos llunes del planeta Mart.

Fill d'Ares i Afrodita segons la mitologia grega, era la personificació del temor i l'horror.

Concebuda com a sinfonia en un sol moviment a l'estil de les primeres simfonies del segle XVIII, però estructuralment i motívicament desenvolupament com a tema i variacions, Phobos inicia la seua estructura temàtica amb la presentació d'un leitmotiv en I-VII-III sobre la Dominant de la Dominant (V/V) d'una suposada tonalitat espacial (terme referit a les dades bàsiques d'identificació d'una tonalitat que no són reafirmades pel procés de desenvolupament d'esta).

En la seua fase introductòria, diverses combinacions alfanumèriques son creades en base a una simbiosi de les lletres representatives del títol de l'obra en relació a l'escala cromàtica d'Eb, tant per a les construccions rítmiques i melòdiques de la fusta com per a alguns dels acords constituïts en el metall. Les seues posteriors Variacions estan construïdes sobre els clàssics sistemes de desenvolupament musical.